filosofia positiva

Després d’un pròleg on es presentava a grans trets la seva filosofia positiva, Comte desenvolupava el seu curs basat en quatre parts fonamentals: un primer bloc de temes dedicats als moviments dels astres; un segon bloc centrat en la llum, les observacions astronòmiques i els instruments associats; un tercer bloc dedicat a la geometria celeste (distàncies entre astres, descripció de llurs superfícies, forma de la Terra, moviments de rotació i translació, etc.), i una última part dedicada a la mecànica celeste (gravitació, lleis de Newton).

Presentà el curs com un model de divulgació intel·ligent —sage vulgarisation— en el marc del seu programa de divulgació de la filosofia positiva.

La seva filosofia positiva havia de comptar necessàriament amb una ciència popular, suposadament més democràtica, de tradició empírica, per oposició a la ciència oficial, aristocràtica i matematitzada, però sense abolir la necessària distància entre l’expert i el profà (Bensaude-Vincent, 1991).

Flammarion pretenia desenvolupar una ‘Religion par la science’, una filosofia positiva amb significatius elements de teologia natural que permetés refutar el materialisme contemporani des de l’equidistància entre l’ateisme i el fanatisme religiós (Flammarion, 1865: ii).